El principi, un projecte ciutat-jardí

La voluntat dels promotors era de construir una ciutat jardí a La Floresta, un concepte urbanístic iniciat a Anglaterra al final del segle XIX. Aquest tipus de ciutat envoltat d'un entorn vegetalera era pensava per al benestar dels seus habitants amb la limitació del creixement de la seva població.

Diagram No.2, A Peaceful Path to Real Reform, Ebenezer Howard

Exemple de ciutat-jardí, Brøndby, Dinamarca

El desordre del principi

Limits de La Floresta

Termes veïns de Sant Cugat
Terme de Sant Cugat
La Floresta

De 1915 a 1919, es va efectuar els treballs topogràfics per determinar els limitis del terme de Sant Cugat del Vallès amb les seves veïnes, Rubi, Molins de Rei, Barcelona i Cerdanyola del Vallès.

Treballs Topogràfics, Acabo Municipal de Sant Cugat , Instituto National i Estadistico, 30 de gener de 1919 Escala 1/25.000

 

 

 

orografia de La Floresta

La Floresta es troba en un territori amb una orografia complexa, compost de 4 vallès en un terreny boscós. Les primeres cases s'han anat construint sense pla urbanístic i de manera molt improvisada, un estil que caracteritza la urbanització de La Floresta.

Vall de Can Llobet
Vall de Can Busquerons
Vall de Can Bova
Vall de Can Busquets
Limit entre dos valls = linea de cresta

Plànol aproximatiu dels proprietaris i els camins de la Floresta Pearson, 1919

Una urbanització d'aspecte laberíntica

La Floresta s'ha anat construït sobre un terreny orogràfic complex constituït de dificultant la seva urbanització. A pesar que el barri s'estén al llarg quatre valls amb vessants empinats, la seva urbanització segueix, potenciant solars encara edificables i provocant una densificació urbana.

Aquestes particularitats han afavorit el toc laberíntic i caòtic que coneixem de la urbanització. Carreteres superposades o sense sortida, carrers llargs que segueixen corbes nivell gereant parcel·les en vessant, passatges o escales amagades, conjunt d'edificis amb aspecte poc acadèmic o edificis plurifamiliars de diverses plantes. Tots aquests aspectes li donen aquest toc tan particular al barri

 

 

Edificis Catalogats de La Floresta

Un barri amb molta varietat arquitectònica
Es troba mes de 40 edificis catalogats a La Floresta d'acord amb el llistat municipal de Sant Cugat.
Aquests edificis són representatius de diferents èpoques i tendències, pertanyent a diversos estils arquitectònics. 

Així trobem una arquitectura molt característica de primer terç de segle XX com la casa Taruell i els xalets que l'envolten d’estil racionalista. Un altre estil va a ser l’eclectic, exemples a la rotonda del doctor Villar.

Més endavant trobarem la construcció posterior a la Guerra Civil, i l’auto-construcció a partir dels 50’s-60’s. Conjuntament amb la densificació dels 70’s fins la actualitat.

Cases Catalogades

 

Les masies

Masia de Can Llobet amb la boca d'entrada del túnel de Can Llobet

Entrada principal de la Masia de Can Busquets, , Rierada

 

Algunes edificis al cataleg de Sant Cugat del vallès

Casa Magda

Xalet De Josep Aleñá

Casa de Gaietà tarruel

Xalets Racionalistas

Cases d’En Tarruell

Xalet Al Passatge Palmira

Xalet De Josep Segalà

 

Els Passatges

Els passatges de La Floresta

Enumerats a mes de 40, els passtges són les restes urbanístiques d'una època en la qual, part de la població encara es desplaçava a peu. Aquestes escales permeten interconnectar dos carrers « paral·lels » però separats amb molt desnivell. Una manera molt mes ràpida que seguint el traçat del carrer. L'hegemonia del tot cotxe a convertit la majoria d'aquests passatges en desús mentre uns altres s'han anat deteriorant o han estat privatitzats.

Carrers Importants de La Floresta
Passatges

Passatge d’en Tarruell

Passatge Passeig de la Floresta

Escalera de Moret

 

Itinerari

Una experiència complementaria a la informació presentada a l'espai web, per ajudar-vos a visitar els seus racons desconeguts 

LLEGIR MÉS

Naturalesa

La Floresta se situa en el cor del parc Natural de Collserola, un espai natural únic, que ens ofereix un mosaic d'ambients i paisatges variats.

LLEGIR MÉS