El massís de Collserola

 

La serra de Collserola forma part de la serralada litoral que s'estén al Nord des de la desembocadura del riu Ter a la zona del Baix Empordà fins al massís de Garraf al Sud.
Collserola aquesta delimitat lateralment per les planes del Vallès i del plànol litoral de Barcelona i longitudinalment pels rius Petons i Llobregat.


Algunes Xifres

8295ha de superfície protegida
17km de llarg, 6km d'ample
512m d'altura, altura del Cim mes alta, el Tibidabo
200 fonts (estimació)

Constitució i característiques geològica

Formació del massís

A diferència dels massissos veïns de Garraf (calcària) i de la Marina (granitoide), Collserola està format d'un material rocós antic, la licorera (pissarra i esquit). Aquestes roques es van formar a causa de l'intens plegament que van provocar la formació del massís fa 300M d'anys, al final de l'era primària. 

llicorella (Pissarra y esquisto)

Pissarra

Esquit

Més endavant, es va formar la pissarra clapejada. Aquesta roca va sofrir un augment brusc i important de la seva temperatura a causa de la intrusió de magma, alterant la pissarra existent.

Filita (pissara clapejada)

Pissarra clapejada


En el massís afloren un altre tipus de roques com la pissarra negra, el granit (roca magmàtica), l'argila o la calcària.

Pissara Negra

 


 

Granito

 

 


 

Argila

 

 

 

Calcària

Ho sabies?
L'arrossegament dels materials més tous i elevats ha generat l'aplanament del massís. Aquesta erosió ha format dues conques sedimentàries, el plànol litoral de Barcelona i la depressió del Vallès. Aquestes terres naturalment fèrtils s'aprofitaven per al cultiu però han estat edificades al llarg els darres 50 anys.

Sediments (fons de Valle)


 

Llim (formació sedimentari)

Llim sec, Crèdit foto Pau Randall

 

Interacció entre l'home i el massís

L'home i el territori

La fisonomia de la cobertura vegetal és el resultat del potencial colonitzador del món vegetal i les alteracions generades per l'activitat humana des de l'antiguitat.

L'antiguitat

Poble ibèric

 Poblat ibèric, Can Oliver, Cerdanyola del Vallès

600 a.C., els laietans, un poble ibèric que poblava la península Ibèrica, van construir poblats a Collserola, principalment en els cims dels turons.

218 a.C. Invasions Romanes en la península Ibèrica, els seves presències van tenir un impacte important pel massís. Van introduir el cultiu de la vinya.

Ho sabies? :

Vinya, Vitis vinifera

La vinya és una planta salvatge originària del orient mitjà. Va ser domesticada allí fa 5000 anys abans d'arribar al Mediterrani. Els romans van iniciar el seu ús com a cultiu, la seva elaboració en el vi i després la seva difusió com a cultiu a Europa.

Edat Mitjana  

 Masia de Can Busquets, La Floresta

Segle XII a XVI, l'època del feudalisme afavoreix l'activitat agrícola. Construcció de les primeres masies que serveixen de centre de l'explotació agrària per conrear els cereals i la vinya.

Segle XVI, s'estén l'activitat agrícola. Com a conseqüència, es guanya molt terreny al bosc on masos abandonats són integrats en masos que previuen i creixen en extensió. En el massís de Collserola, es troben més de 150 masies.

A partir del segle XVIII fins a final del segle XIX, el bosc de Collserola coneix una forta reducció de la seva superfície. S'explica per una important degut a l'extensió dels camps de vinya.

¿Ho sabies?

Extracte MNT25, cartografia IGN

L'origen del nom de Collserola, ve de coll (serral), l'antic artícle sa (la) i erola (clar de bosc dedicat al cultiu). El coll de l’Erola està situat en   el pas més alt del massís (391 msnm ), a la carretera de la Rabassada.

 

 

 

Època Moderna

Masia abandonada envoltada de pins blancs

Zona de Matoll
Zona de bosc  amb predominança de pi
Zona de bosc amb predominança d'alzina
Limit de La Floresta

A finals del segle XIX, l'arribada de la fil.loxera i la necessitat de mà d'obra a la ciuta, degut la revol.lució industrial impulsa el massiu abandó dels cultius. Els pagesos migraren cap als centres industrials com Barcelona en cerca d'una millor qualitat de vida.

Ho sabies? :

 Filoxera, Daktulosphaira vitifoliae

La filoxera és un insecte que afavoreix l'acció de putrefacció de les seves arrels pels fongs i els bacteris, provocant la mort de la planta.

 Entorn de Can Valldaura, principi de segle XX

 

 

En aquestes circumstàncies, la silvicultura, que sempre ha estat una font d'ingressos complementària, s'intensificà. Encara que l'alzina era una fusta més apreciada, el pi blanc va ser privilegiat pel seu creixement ràpid. Es n'aprofitava la fusta, la llenya y el carbó.

Zona de cultius en 2016 - 136.8 ha cultivado, 1,6% de la àrea del Parque Natural de Collserola contre 1749 ha y 21,2% de la àrea en 1956

Un territori recolonizat per la vegetació

 Camp envoltat de bosc de pi, àrea de Can Busquets.

En els anys 50 del segle passat, amb l'arribada del gas, aquesta activitat va deixar de ser rendible. En les antigues pinedes conreades, comença la regeneració d'espècies rebrotadores, com l'alzina i el roure per crear el bosc mixt.

D'altra banda, a les terrasses de vinya definitivament abandonades als anys 30, les terrasses es veuen colonitzades pels pins, una espècie amb gran capacitat de reproducció donant origen a la pineda.

 

Les amenaces pel massís

Les amenaces pel massís

 

Àrea del Parc Natural de Collserola, 2010
Urbanització
Urbanització aïllada dins de Collserola

 

A principi del segle XX, l'ús del massís passa d'una important activitat agrícola a un ús més residencial, caracteritzat per la construcció de xalets d'estiu.
A la segona meitat del segle XX es va intensificar el desenvolupament de noves urbanitzacions situat a l'interior del parc (La Floresta, Les Planes, Vallvidrera). Alhora, la pressió immobiliària provocada pel creixement de l'Àrea Metropolitana de Barcelona comença a menjar terrenys de les parts perifèriques del massís (Vall de Sant Just Desvern, Torre Baró ...).

 

 

 

 

 

Fragmentació del territori

Xarxa d'Autopista
Xarxa de fils elèctrics

 Autopista C-16, La Floresta

El procés de desenvolupament urbà i ocupació del territori és la primera causa de pèrdua de biodiversitat en els països industrialitzats.
El Parc de Collserola es troba immers en un aïllament ecològic respecte a altres espais naturals (serra de la Marina o massís del Garraf), a causa de la densitat del teixit urbà i la continuïtat de les xarxes d'infraestructures que envolten la serra.

Què és la fragmentació?

 Separació del massís en dos per l'Autopista C-16

Al transformar-se, el territori es va dividint en diferents peces que queden incomunicades entre si, fet que afecta la connectivitat dels ecosistemes. És el procés de fragmentació d'hàbitats naturals que pertorba i limita les possibilitats de desplaçaments dels animal. Es tracta de barreres físiques com el traçat d'una autopista o barreres comportamentals com la successió d'urbanització en un àmbit forestal.

Protecció especifica a Collserola

Davant d'aquests perills, el pla especial d'ordenació i protecció del Medi Natural del Parc de Collserola de 1987 defineix zones de protecció per tal de regular els usos i activitats a l'entorn del massís.
El 2010, Collserola obté la classificació de Parc Natural, territori que inclou les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Riera-Can Balasc, protegint aquest nou territori de la creació de noves zones urbanitzades.

Urbanisme

Íntimament relacionat amb la història, el patrimoni arquitectònic i urbanístic de la Floresta és el millor testimoni del passat del nostre barri.

LLEGIR MÉS

Itinerari

Una experiència complementaria a la informació presentada a l'espai web, per ajudar-vos a visitar els seus racons desconeguts 

LLEGIR MÉS