L'orígen de Sant Cugat del Vallès.

Pels voltants de Sant Cugat, 1920, Foto Cabanas

El municipi de Sant Cugat està localitzat en una zona de trànsit natural entre les planuries del Vallès i el Penedès. Sant Cugat, que comptava amb 2500 habitants a principis del segle XX, va ser un poble rural fins als primers anys dels segle passat. Amb l´arribada del tren, deixarà el seu passat agrícola per a convertir-se, en menys d´un segle, en la ciutat moderna que coneixem.

 

Sant Cugat, un encreuament de camins d´orígen romà

A l'època romana, a l'encreuament de la Via Augusta i un camí transversal que unia Barcino amb Egara (Terrassa) s´hi edificà un fortí, el Castrum Octavium (S.IV).
El monestir de Sant Cugat, documentat cap el 878, es va construir sobre les restes d´una esglèsia paleocristiana, localitzada on es trobava el castrum. Però no és fins al segle XII que s´hi  instal.la una població permanent dedicada a la pagesia.

Via Augusta
Camí de Barcino a Egara
Castrum Octavium

 

Un territori rural i aïllat

Al segle XIX, Collserola era un territori de boscos i camps. La serralada era poblada bàsicament per agricultors. 

Collita de la vinya a Collserola, principis del segle XX

 

La zona de la Floresta es coneixia com a «Coll dels Capellans», «Coll del Diari» o també «Bosc de Can Buscarons» i era propietat de dues masies, Can Busquets i Can Llobet.
Aquests territoris, principalment coberts de bosc i vinyes, eren explotacions agràries sota el règim de la « Rabassa morta ».

Pintura de Can Busquets abans de la reforma de 1864

Fins finals del sigle XIX, aquesta àrea era transitada per tres camins que connectaven la zona del Vallès Occidental amb Barcelona, creuant els tres la zona actual de la Floresta. 

Camí de St Cugat a Barcelona per la muntanya
Camí de Mas Forns
Camí de Rubí a Barcelona per Valldoreix

A l'època, els desplaçaments es feien caminant o en tartana. El burro s´utilitzava, exclusivament, per a transportar mercaderies, facilitant així el transport del raïm i la llenya.

  Home amb Ruc, sense dates  

Primera carretera a Barcelona

En 1877 es construeix la carretera de la Rabassada per facilitar el transport del raïm i llenya. 
La carretera va ser la primera carretera moderna a connectar Sant Cugat amb Barcelona. 

Carretera de la Rabassada

Entrada de Sant Cugat per la  carretera de la Rabassada, 1912

Anys 1910 · Context de la creació de la Floresta

La voluntat de prolongar la línia de tren Barcelona-Sarrià, en funcionamient des de 1863, es portarà a terme gràcies al projecte de l´enginyer Montañés recolzat financerament per l´empresari nord-americà Frederick Stark Pearson.Aquest estava impulsant un projecte molt ambiciós per l´època,crear una gran xarxa de ferrocarril elèctric tot aprofitant el potencial hidràulic dels Pirineus.

1911-1917 Construcció de la línia de tren

La Canadenca creada al 1912 , els FGC d'avui dia, extendrà la construcció de la línia de tren Barcelona-Sarrià cap al Vallès. 

Línia de tren

Febrer de 1917 : Obra en la zona del pont sobre la línia de ferrocarril, a l'actual carrer Pearson, La Floresta

El 1916 s'inaugura l'estació de ferrocarril de Les Planes i el 1917 la de Sant Cugat. Serà el principi d'un important període de creixement demogràfic al poble.

28 Noviembre de 1916, Inauguració de l'arribada del ferrocarril a Les Planes

 

 

Constitució de La Floresta Pearson

1918 L’Ajuntament de Sant Cugat concedeix els primers permisos per a la construcció de cases a la Floresta.
Gener de 1919 : Constitució de “l’Associació de Propietaris de la Floresta» amb 91 socis. És la data escollida per a cel.lebrar el centenari. Se li dóna el nom de la Floresta-Pearson.

Limit de La Floresta

Acte de constitució asociación de proprietarios de La Floresta Pearson, 4 de Enero 1919

Ho sabies?

El nombre de «La Floresta » fou triat pels promotors, que volien un nom comercial. Es va decidir afegir-li el cognom de Frederick Pearson com a homenatge a l'enginyer nord-americanà.

Anys 1920 - 1960 · Desenvolupament de la Floresta

Anys 20 · La estació de tren

La Floresta era una colònia d'estiueig sense projecte previ d'urbanització les millores de la qual s'anaren aconseguint gràcies a l'organizació veïnal.

El nucli original estava localitzat en un punt equidistant entre la carretera de la Rabassada i la línia de tren. La via principal de la colònia era la que unia aquesta carretera amb el Pont del Diari.

Primera zona urbanitzada - 1910

Xalets del Sr. López i del Sr. Pascual a la Colònia la Floresta-Pearson  els anys 20

Plànol aproximatiu dels voltants de La Floresta, 1919.

Des d'abans de la constitució de la colònia, els propietaris ja reivindicaven els seu interès per la construcció d'una estació de tren a la Floresta.
 

 La Floresta als anys 20, abans de la construcció del baixador de la Floresta

8 agost de 1925 : Inauguració de l'estació de tren de la Floresta que significa un canvi important pels seus habitants.
La seva construcció fou sufragada integrament pels propietaris de l'època  de manera proporcional a la distància que hi havia dels seus terrenys a la futura espació. 

1925-1960 - Un període d'expansió urbana

Urbanizació Tarruell 1925-1935

A mitjans dels anys 20, la Floresta coneix un important creixement degut a la inauguració del « baixador de la Floresta ».
Augmenta considerablemente la compra, per part de la burguesia barcelonina,de terrenys destinats a construir casas d'estiueig.

Cal destacar, com a exemple més important, l'inversor Gaietà Tarruell, promotor que planifica la construcció d'un nou sector conegut  com la Colònia Tarruell. 
Està situada al llarg de les actuals vies Avinguda Tarruell i Carrer del Casino. 

 Anys 30 ·  Primers residents anuals

Extensió urbanització 1935-1945

Ho sabies?
1949
Obre “La Muntanyesa”, una de las botigues més emblemàtiques del barri, inicialment oberta només  durant els mesos d'estiu. Restarà en mans de la família fins el seu traspàs el 2016, després de 67 anys de servei.

“La Cooperativa”, una de las primeres botigues de queviures on s'hi podia trobar de tot, des d'espardenyes a pintura, aliments, etc.

Extensió urbanització 1945-1960

Desde la postguerra i fins els anys 60, la Floresta segueix sent una zona d'estiueig amb moltes activitats entre juliol i setembre així com els caps de setmana.

La Floresta-Pearson cel.lebra la seva Festa Major els dies 24 i 25 de Juliol, festivitat de Sant Jaume, 1927

 

Anys 1960-1990· Desenvolupament i densificació de la Floresta


Anys 60 · Un barri en transformació

Edificis construïts en 1959
Carretera BV-1462

En els anys 60, la Floresta-Pearson es comença a convertir en una zona on conviuen estiuejants i residents permanents.
La transformació d'un camí forestal en una carretera asfaltada, la carretera de Sant Cugat a Vallvidrera (1969), facilita els desplaçaments i enforteix la vocació residencial del barri.

Els anys 70-80, Arribada d'un nou tipus de residents

La Floresta passa de ser un barri amb residents autòctons a tenir-ne d'orígens molt diversos. 
En aquesta època, bufen aires alternatius a la Floresta, particularment amb l'arribada de gent jove vinculada al moviment hippie que busquen una manera de viure més natural, rebutjant els valors tradicionals i el consumisme. 
Posteriorment, i pel fet que moltes cases d'estiueig estaven tancades, hi comença a profilerar el moviment okupa que reivindica el dret a la vivienda,convertint la Floresta en un referent a nivell europeu.

La proximitat de la Universidad Autònoma afavoreix la instal.lació d'artistes i estudiants al barri. Cal destacar especialment els dibuixants de còmic Josep Toutain i Josep Maria Berenguer els quals iniciaren una revista satírica per a adults: "El Víbora"

EL vibora, amb mes de 300 publicacions nacionals entre 1979 a 2005.

El Casino, un indret íntimament lligat a la història de la Floresta

Edificis construïts entre 1959 y 1967

Inaugurat el 1933, el Casino s'utilitzava com a punt de trobada social i de diversió de la burguesia.S'hi organitzaven grans recepcions, balls,  representacions de teatre i concerts. 
A partir del 1953, el Casino s'obre més al poble i s'hi organitzaran activitats culturals i projeccions de pel.lícules.

 Fotos antigues del casino, sense data

 

 

A partir dels anys 70 

Edificis construïts entre 1967 i 1991

Al casino s'hi organizaven events culturals amb artistes d'anomenada  com Maria del Mar Bonet, Rudy Ventura o Gato Pérez.

Cartell del concert de Gato Pérez, 23/12/1978

Al final dels 70, el Casino segueix atraient més gent. Poc temps després, s'acabaran les assemblees. L'edifici comença a ser ocupat i es va degradant. Molts residents ja no volen freqüentar el Casino.
1983 l'Ajuntament compra l'edifici i el tapia impedint el seu ús. 
2010 Reobertura del Casino convertint-se  en centre cívic municipal. Fou molt ben rebut pel veïnat però amb els anys, s'ha vist que aquest equipament podria proposar més activitats.

Teatre en el casal de La Floresta, 1976

 

Anys 90 L'Autopista

Autopista - 1991
Edificis construïts despres de 1991

El 1991 s'inaugurà un conjunt de 5 túnels units per l'autopista C-16. Les obres, iniciades el 1967,es van concebre per a potenciar les comunicacions entre l'àrea de Barcelona i la zona del Vallès, desequilibrant  la Floresta en diversos aspectes.

 Paralització de l'obra dels túnels de Vallvidrera, boca d'entrada del túnel de Can Llobet, 1974-1986

Els canvis per La Floresta

- Un nou boom immobiliari provocant una densificació del barri. 

- L'arribada d'un altre tipus de població, amb un bon nivell de vida que viu al barri però que treballa i socialitza fora.

- Un important augment dels preus del sector immobiliari, duplicant els preus en pocs anys.

El nou tipus d'habitatge modern que va aparèixer a partir dels anys 2000, colònia Mirador

Quin futur per La Floresta?

En pocs anys, aquest barri atípic de Sant Cugat ha sabut atraure una població diversa socialmente parlant. No obstant això, aquest model de convivència està amenaçat pel fenòmen de la gentrificació, la selecció dels habitants d'una zona pel seu nivell de vida.
A la llarga, la Floresta s'ha convertit en un espai de trobada en el que cohabiten gents de diversos orígens tan socials com de país d'orígen.Aquesta és la seva riquesa i el que la fa atractiva

 

Itinerari

Una experiència complementaria a la informació presentada a l'espai web, per ajudar-vos a visitar els seus racons desconeguts 

LLEGIR MÉS

Urbanisme

Íntimament relacionat amb la història, el patrimoni arquitectònic i urbanístic de la Floresta és el millor testimoni del passat del nostre barri.

LLEGIR MÉS